Efraïm Rodríguez

UN REALISME QUE INQUIREIX SOBRE LA PRÒPIA IDENTITAT

EL DESCOBRIMENT DEL SER

Efraïm Rodríguez presenta la seva obra a Tres Punts

Efraïm Rodríguez (València, 1971) viu a Granollers des dels 6 anys, i es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 1998. Es tracta, per tant, d’un escultor jove del Vallès Oriental. coneixedor de les tendències més actuals. Ha triat, però, el realisme dels imatgers romàntics, aquells que van fer tants panteons.

Entenc que es tracta, no obstant, d’un artista prometedor que necessitava el realisme descriptiu amb que presenta diverses escultures de nens -en concret només un, ell mateix- per trobar a partir d’aquí la seva pròpia interpretació del món actual. Interpretació que parteix de l’expressionisme en els animals i que aconsegueix una via més nova en un basset hound sobre rodes i pintat amb esmalt de carrosseria d’automòbil.

El nen que va ser o que no va poder ser és en aquesta exposició d’Efraïm Rodríguez, tant en l’observació de l’entorn des d’una cadira d’àrbitre de tennis com en el desig de fugida de la realitat en un cavall imaginari i veloç.

Com a nen, Efraïm Rodríguez es va trobar sense idees i amb les mans trencades. És per això que s’ha hagut de reconstruir com a persona per poder aconseguir el que es proposa com a artista. El que no sé és si li farà falta continuar amb la seva actual afirmació realista o be si emprendrà el camí que ja rastreja Rufo -és el norn del gos-, que també presenta.

Josep M Cadena.

El periódico, 19-12-2003. p  44.