Efraïm Rodríguez

L’escultura reconstruïda d’Efraïm Rodríguez

L’obra escultòrica d’Efraïm Rodríguez (València, 1971) és una reflexió sobre l’objecte. encara que la seva mirada és del tot realista i escorcolla totes les parts de l’anatomia humana i animal -motiu preferent del seu treball- l’execució és voluntàriament industrial.

La juxtaposició i combinació de materials, d’objectes trobats o construïts, a través de muntatges-collage o d'assamblatges, é}s sempre molt evident per tal de deixar palès el procés de treball, les múltiples intervencions i la sedimentació de registres que acaba acumulant una peca seva. encaixa, superposa, engalza, acobla... fragments, elements, parts... de diferents materials per tal de constituir noves estructures que representen personatges i animals amb càrregues simbòliques.

El seu tenaç afany per conèixer-ho tot, per practicar totes les tècniques, descobrir tots els secrets de la forma i per utilitzar la màxima diversitat de materials, ve donat per aquest esperit jove que cerca sense parar per tal d'aconseguir dominar qualsevol pràctica escultòrica. un anhel d'investigaci6 que el porta a emprar el ferro, la fusta, el poliester, la porcel·lana, el ciment, el bronze... fins a extreure'n totes les seves possibilitats expressives i evidenciar la seva naturalesa. la potència, calidesa, austeritat, tosquedat, aspror o texturació dels materials emprats, subratllant les seves especials peculiaritats, atorga una certa voluntat pictòrica que, en ocasions, es reforca per la incorporació de pigment.

El seu treball és summament acurat. es tracta d'una metodologia molt lenta i minuciosa, quasi d'orfebre, d'un preciosisme i meticulositat que arriba a uns límits insospitats. son obres objectuals, moltes estructurades a base de diferents peces fins a constituir la definició d'una escena, com ara el cap del nadó que surt d'una capsa com si fos una sorpresa de joguina; el nen a dalt d'una cadira d’alçada desproporcionada que sembla aïllar-lo del món, l'infant hieràtic damunt d'una escala sobre el qual s'hi penja un cavall o el nano amb els braços articulats que poden col·locar-se en diferents posicions... petites escenografies amb protagonistes que representen la seva pròpia circumstància existencial.

En altres casos, Efraïm Rodríguez es delecta en obres formades per un únic element, com ara els caps de cabra, el porquet, el gat o el nadó, per incidir -de diferents maneres- en la seva constitució anatòmica que manifesta curosament i escrupolosa la seva configuració. a voltes, dissecciona els cossos com un cirurgià que quedar-se amb la composició de l'esquelet o es converteix en una mena de taxidermista que conserva l'aspecte extern i que és capaç de reproduir a la perfecció els plecs de la pell d'un animal.

Una característica de la seva obra és la realització a escala natural. per a l'artista és molt important representar segons el mateix format que els nostres ulls acostumen a veure. en cap cas, vol reduir o engrandir, sinó que vol ser fidel a la realitat tal com la percebem, per així, acostar-nos a una veritat que, després, ens trastocarà a base de reconstruccions d'acabat industrial. amb això el que intenta és jugar amb la mirada de l'espectador ja que si, per una banda, recalca el concepte d'autenticitat, per l'altra, provoca un xoc visual quant a la seva realització marcadament artificial i industrial. el capgirament que representa 1'apropiacio del mon de la manufactura i de la fabricació, però, realitzat d'una forma artesanal i manual el que fa és ironitzar sobre una cohabitació impossible que 1'artista la fa conviure sia com sia.

L’exposició que presenta Efraïm Rodríguez aplega, per primera vegada, una tria de les seves obres més representatives realitzades entre el 1997 i el 2003. es tracta d'un recorregut des de les seves primeres intervencions -tot just acabada la seva formació a la facultat de belles arts- fins a les obres recents, en un itinerari que ens condueix per totes les obsessions plàstiques que han marcat aquesta encara curta però fructífera trajectòria.

Conxita Oliver

membre de l’Associació Catalana de Crítics d'Art

Rodríguez, Efraïm. Efraïm Rodríguez. Barcelona: 3 Punts Galería, 2003, p. 4-5.